El futur es construïx avui... Matricula't en el que t'agrada !!


   CALENDARI  MATRÍCULA: OBERT, CONSULTAR






Article Del tiralínees al model virtual passant pel CAD. 
Revista Institut de l'Ebre. Març 2014  http://www.iesebre.com/documents/revista/revista_marc2014.pdf
La tecnologia de la deliniació i el disseny ha evolucionat molt ràpidament. Fa uns 25 anys es va començar a deixar de fer servir els tiralinies i estilògrafs(Rotring, Staedler, ect) per una nova forma de treballar basada amb ordenador anomenada CAD (Computer Aided Design) amb molts avantatges com per exemple: velocitat de treball, emmagatzemat i possibilitat de compartir arxius, reproducció mecànica, modificar amb posterioritat, , reducció de despeses, així com la facilitat a l’hora de representar elements complexos en 3D, etc.

Qualsevol canvi genera una oposició que serà més gran com més revolucionari sigui el nou sistema. En el meu cas jo no vaig viure el que va suposar abandonar el llapis i paper, però sí l'oposició que va suscitar.
Un grup d'alumnes deliniant amb tauler clàssic.
A mitjan dels anys 90 , l'ús del CAD ja era una cosa quotidiana però alguns dels meus professors s'oposaven a la seva utilització , perquè , deien que, “coartaven la creativitat i la capacitat projectual " , també s’argumentava que els dissenyadors es convertirien en simples “teclistes”, cosa que no deien de l'ús del Rotring el llapis i paper . Avui , 20 anys més tard , encara hi ha arquitectes que defensen aquesta tesi , tot i que ja ningú es planteja realment un entorn productiu basat totalment en llapis i paper . Actualment el disenyador que tenim en el nostre imaginari no és aquesta persona asseguda davant d'una taula inclinada amb papers vegetals i escaire i cartabó. Ara aquest lloc l'ocupa una persona que treballa amb ordinador i que fins i tot consulta a través d'un dispositiu mòbil en l'obra. Això és símptoma que hi ha un canvi de paradigma que s'ha assumit com un fet .

“Res no roman , tot canvia” , és una dita que és especialment cert en el món de la tecnologia . El que abans dèiem que s'assumia com a símbol de modernitat ha quedat obsolet.. Ningú discuteix els avantatges que va introduir l'ús del CAD. Tampoc es nega la revolució que va suposar, però si ho mirem amb perspectiva ens adonarem que la revolució va ser relativa , ja que no era més que l'evolució lògica del llapis i el paper : el primer es convertia en un ratolí per introduir sèries de punts amb coordenades en l'espai i el segon en una pantalla . En cap moment es va canviar realment la filosofia de treballar , pensar i entendre el procés de disseny . No passa el mateix en el cas del BIM .



Però què és el BIM ?
El CAD ha de deixat pas al BIM. Les diferències entre BIM i CAD són notables , encara que a priori no sembli que hi hagi cap perquè tots dos usen la mateixa màquina i un programari molt semblant en aparença. El BIM no és tan sol una eina de dibuix, la seva avantatge més gran és que permeti treballar més ràpid , sinó la  l'emmagatzematge d'informació i la relació que hi ha entre ella i el dibuix , que al cap i a la fi és d’allò que signifiquen les seves sigles Building Information Modelling. Aquest nou sistema té altres avantatges:


BIM d'un edifici plurifamiliar, fet amb Cype, Andreu Fernàndez.
- Consistència dels projectes: quan es fa un canvi per exemple en un element constructiu , aquest apareix reflectit en planta , alçat , secció ... per tant sempre hi haurà una consistència entre tots els documents que formen el projecte , cosa difícil d'aconseguir en el CAD . En realitat això passa perquè al BIM només hi ha un únic objecte el model virtual, i les plantes , seccions , detalls ... són representacions d'aquest, cosa que no passava literalment amb el CAD , ja que cada un d'ells eren entitats independents .

- Elements constructius amb propietats físiques : donat que en lloc d'usar línies, cercles ... es representen elements físics com ara murs , sostres , portes , finestres ... aquests tenen la particularitat que poden dotar de propietats físiques com ara materials , acabats , preus ... i després establer operacions i informes amb ells.

- Bases de dades relacionades : les propietats dels objectes s'emmagatzemen en una base de dada lligada de manera que coneixent aquestes dades i el nombre d'elements que hi ha amb cadascuna d'aquestes propietats, es poden generar informes de pressupost, seguiment, planificació, etc.
Render Unifamiliar en parcel.la aïllada, Yliass

-Gestió de la informació : un problema clàssic del treball en CAD ​​és l'enorme quantitat d'arxius diferents que es generen , arribant a dificultar enormement la tasca de trobar l'arxiu i la versió que necessitem per treballar o imprimir . El problema creix exponencialment com més complex és el projecte o major és el nombre de persones que hi treballen . Amb els programes BIM això es facilita ja que ajuda a treballar; localitzar la informació, la impressió per lots ...
Renderitzat Rehabilitació unifamiliar a Deltebre, Narcis Fabra

- Integració de l’estructura: Dona als elements constructius  propietats físiques que permeten calcular el comportament tèrmic de l'edifici. Calcula per exemple, les transmissions de càrrega i el comportament estructural . Integra la documentació escrita del projecte amb les dades del mateix . Actualment les memòries descriptives i constructives requereixen la introducció de molts dades tècniques al projecte ( quadres de superfícies , dades d'agents , dades del projecte , pressupost ... ) . Aquestes dades son part de la base de dades del model virtual i son integrades amb les memòries , guanyant , un cop més , temps i consistència entre tota la documentació presentada .

 En resum, com comentavem al principi de l'escrit, el BIM introdueix una nova manera d'entendre el treball en el qual plànols, dades, detalls ... estan relacionats entre si formant un conjunt sòlid , un model virtual de l'edifici del qual es poden extreure tot tipus de dades i representacions , amb l'objectiu d'incrementar la productivitat i millorar la seguretat que el que es representa és coherent i correcte . Peró estem aprofitant totl el potencial del BIM?  Aquesta pregunta és a hores d’ara el repte d’un futur no molt llunyà, on tot es podrà fer en un únic programa.

Al CFGS de Projectes d’Edificació de l’institut de l’Ebre es treballa amb tots els programes punters per tal de donar-li al seu alumnat les eines més innovadores per al seu desenvolupament professional. Des de el curs 2011-2012, fem ús de dos programes punters BIM, com son ara REVIT (Autodesk)  i CYPE(Cype Ingenieros) per a càlcul d’estructures, d’instal.lacions i en general per a l’acompliment del Còdi Tècnic de l’Edificació(CTE).             Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Ins. de l’Ebre

"Pont de l'estat" a Tortosa , Toni Querol


També a altres mòduls hem incorporat l'ús de les noves tecnologies, per exemple veiam el video d'estructures, "Frame design .


Quin cicle formatiu cal elegir? + INFO


Cal elegir el que ens agrade més, els altres factors com la empleabilitat, són molt dificil de preveure a curt, mitjà i llarg termini.


La preinscripció és el tràmit que cal fer per poder accedir a un centre sufragat amb fons públics per cursar-hi un cicle de grau superior de formació professional, encara que es cursin altres ensenyaments en el mateix centre. 
Un cop admesos, els sol·licitants han de formalitzar la matrícula en les dates establertes al calendari.

A qui va dirigit?   A les persones que volen cursar un cicle de grau superior de formació professional i compleixen els requisits d’accés a aquests ensenyaments.



Procés ordinari: ***Termini de preinscripció: del 27 de maig  al 7 de juny  de 2013
Termini de matrícula: de l’1 al 9 de juliol de 2013

Procés extraordinari: ***Termini de preinscripció: 9 i 10 de setembre de 2013
Termini de matrícula: 16 i 17 de setembre de 2013

Gradua't amb flexibilitat. Tres modalitats de matrícula:

Normal curs complet. Termini de preinscripció:
2ª Per parts o unitats formatives soltes. Obert tot el curs escolars (si queden vacants).
FP semipresencial: La nova modalitat s'adreça a persones que no poden seguir l'horari lectiu per raons laborals o per tenir cura d'alguna persona.





1) Si vols tenir més opcions per trobar feina... Gradua't

Sala de premsa Generalitat. Els graduats en formació professional estan menys exposats a l'atur que la mitjana de joves entre 16 i 24 anys

  També pots matricular-te per parts o Unitats Formatives soltes (UF)

Condicions per poder matricular-se: tenir Batxillerat, o FPII(qualsevol especialitat), o GSuperior , o prova d'accés a GS.




Un 37% dels graduats d'FP a les Terres de l'Ebre durant 2011 tenen feina

Ensenyament destaca el valor laboral de la formació professional i destaca que només un 16% dels titulats continua buscant un lloc de treball

FONT: LA VANGUARDIATarragona | 06/02/2013 - 16:49h

Tortosa. (ACN).- Un 36,55% dels graduats en cicles mitjans i superiors d'ensenyaments professionals durant l'any 2011 a les Terres de l'Ebre va aconseguir trobar feina, segueixen treballant o compaginen l'ocupació amb més formació, segons un estudi del Departament d'Ensenyament. Les dades revelen també que la gran majoria continua estudiant -un 47,26%- i un 16,19% d'aquests titulats està en aquests moments buscant feina -un 5% més que l'any anterior-. Tot i això, Ensenyament ha volgut destacar que es tracta d'una xifra molt inferior al 50% de taxa d'atur registrada entre els 16 i els 24 anys a Catalunya, fet que reforçaria la importància que aquest tipus de formació pot suposar per millorar les expectatives laborals.
L'anomenat Estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2012 va consultar la situació personal en què es trobaven durant l'any passat 840 dels 1.052 alumnes que es van graduar a les Terres de l'Ebre durant 2011. L'informe reconeix que, sis mesos després de finalitzar els estudis, prop de la meitat dels titulats va decidir continuar la seva formació, un 27,26% treballen i el 9,29% compatibilitza les dues activitats. Només un 16,19% estava buscant feina durant el passat 2011 -un 11% l'any anterior-, una xifra lleugerament per sobre de la mitjana catalana del 15,6%.

Per al director general de Formació Professional, Melcior Arcarons, aquestes dades reflecteixen de forma clara, malgrat reconèixer l'impacte de la crisi respecte fa "quatre o cinc anys enrere", l'eixamplament d'un "diferencial positiu" favorable als graduats en cicles formatius tot apuntant que aquest 16,19% "és menys que l'atur que hi havia a Catalunya, un 22% -al 2011- i molt menys que l'atur juvenil, del 50,12%". "La formació professional és una millor via d'accés a l'ocupació", ha sentenciat.

En el cas concret de les Terres de l'Ebre, la llista de les famílies d'estudis professionals amb major inserció laboral continua encapçalada pel sector marítim pesquer, la imatge personal, electricitat i electrònica, hoteleria i turisme, a més de sanitat. Transport i manteniment de vehicles, edificació i obra civil o informàtica i comunicacions són les que compten amb menor inserció.

En aquest context, Arcarons ha advocat perquè l'orientació professional no es basi en criteris de possibilitats d'ocupació futura sinó que cada alumne pugui optar pel sector en el qual demostri "més bones capacitats". "Llavors, fer la feina li serà més fàcil, donarà més bons resultats i serà més bon professional i a tot arreu el voldran contractar", ha manifestat.

El director general ha presentat aquest dimecres al migdia a Tortosa davant uns 200 representants de la comunitat educativa i l'empresariat el nou model formatiu de formació professional dual que promou Ensenyament per afavorir la formació compartida entre els centres educatius i les empreses. Una "combinació d'activitat pràctica per part de l'alumne i formació al centre docent: l'alumne aprèn millor determinades coses si s'enfronta a una situació real de treball".

Amb 548 estudiants a Catalunya -i encara cap iniciativa a les Terres de l'Ebre-, Arcarons ha convidat a les empreses a participar en aquesta experiència de formació dual que, segons ha destacat, permet oferir estímuls i incentius als estudiants, aportant un nivell de complexitat i autenticitat "que fa l'aprenentatge més eficient".

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20130206/54366423949/un-37-dels-graduats-d-fp-a-les-terres-de-l-ebre-durant-2011-tenen-feina.html#ixzz2K9GnS6I8
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia